Com evitar que la feilicitat
no passi per lo incert de la conquista?
Com evitar que aquesta no depengui
d’un pou de frases fetes?
De records, de fracassos,
de rebutjos prematurs,
de la desesperació d’una realitat fictícia;
existent, tan sols, a la ment d’un pessimista.
Posant barreres a les ganes de sentir,
d’abraçar, de besar, ...
Admirant sense control,
inmers en un vertiginós penya-segat d’incerteses
que han de ser valorades com a catapultes
d’una altra realitat
d’una realitat positiva, productiva, sana.
No t’evoquis al desig del plaer fugaç,
del plaer que tot ho sustenta.
Perquè tot cau quan aquest passsa.
Tot desapareix quan aquest es votilitza.
No deixa més que un buit indesxifrable.
Una manca de sentit, un perquè sense resposta,
una culpa inexistent, una indefensió que roba part de tú;
que et trenca per dintre.
Que et trenca i t’obliga a oblidar.
Procura recordar que el que et porta als “llocs” d’on vens,
és el que has de saber recuperar per aixecar el cap
i enfrontar-te a la vida.
Que només depèn de tú per disfrutar-la.
Enamora’t de tu, si pots.
Enamora’t dels altres, si vols
