Brut i empolsinat
per la remor d'una infància,
retrec el "no après";
el que cada dia descobreixo.

Així com ruc
volguent saber el que m'espera,
conto els minuts
que fan que me n'oblidi.

Perquè pensar en un futur tant pròxim?
si és el present
el que anhela
que el desgustin.

Hem oblidat el que pot fer
un record emprat en la memòria;
retrocedint per un instant
en la font inacabable de "saviesa".

I lentament
summergit en aigua seca
obrim la ment
a somnis i foteses.

Deixem fluir
els pensaments que ens aclaparen
i fem notar
les espurnes d'ignorància.

He volgut ser entès en moltes coses
i ara entenc
que no té fi
el poder d'entendre a volguer crèixer.

No creixerem
si no volem,
malgrat l'edat
ens ho reclami.

L'edat moral
que no té lloc
en un mòn
on es celebra qualsevol cosa.

Celebrem que creixem
condicionats per volguer aprendre
donant sentit
al temps i no a la destresa.

x.03/04/2010